sensacional

Quan comences a navegar pel món laboral, especialment per aquell que requereix fer una mica de recerca, de vegades et trobes en situacions compromeses, desagradables, desesperants… Però hi ha vegades que no et pots creure el què et passa, que et sembla que coses com aquesta no et poden estar passant a tu. I flipes, però molt.

[@more@]

 

La feineta que ara mateix m’està portant de cap m’ha obligat a estirar els fils dels més mínims indicis amb la intenció d’extreure una mica més d’informació de la que hi ha disponible. En estirar un d’aquests fils vaig armar-me de valor i telefonar un crític d’art que fou director del MACBA abans del Borja-Villel, comissari de l’any internacional Gaudí, fill de tipògraf, savi, comissari d’incomptables exposicions i autor de tants i tants llibres… I una gran persona.

Ell va conèixer i mantenir relació amb el bon home que biografio, que era un gran amic del seu pare, i probablement tenia materials i informacions que em serien d’utilitat. Però em feia molt respecte intentar contactar amb ell: juga a una altra divisió, sembla inabastable, llargament ocupat i posat en nombrosos projectes… Quina va ser la seva sorpresa quan, un cop passat el filtre de la seva secretària, una veu alegre i amable va accedir sense restriccions a ajudar-me, a cremar un matí de dissabte al seu arxiu tot ensenyant-me, comentant i admirant els materials que tenia.
No donava crèdit als meus ulls. Però el millor estava per arribar: gran part dels materials són aprofitables de cara a la publicació, i ens els deixa sense restriccions, només a canvi d’un pròleg, que a mi m’omplirà de joia i que ell considerarà com una simple moneda de canvi. I per rematar una jornada tan gran, què millor que uns regals: un manuscrit, uns díptics, unes proves d’impremta i uns llibres. Per-a-mi, para mi goce y disfrute, per-a-miiiiiii!

Aquest home és enorme. Com es pot agrair un gest així?
Certament, encara queda gent de bona pasta al món, però viure aquesta mena de coses és insuperable, i ajuda a gravar-te a la ment que si mai els arribes a la sola de la sabata, la supèrbia no t’ha de cegar, com cega i ha cegat a tants altres, que es creuen els reis del mambo quan al cap i a la fi són estrelles de segona.

 

Yuhuuuuuu! 

 

 

**nota: aquest pot ser dels últims posts que publici amb el bloc allotjat a blocat. S’ha passat una setmana penjat i, tot i que no em resulti imprescindible, m’ha tocat la moral. Estic meditant seriosament passar-me a wordpress… Ja veurem** 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: sensacional

  1. xot diu:

    Desgraciadament nosaltres vam haver de cedir, i he acabat desistint de blocat. Espero que en un futur hi poguem tornar…

    Que emocionaaaaant la teva trobada!!! Si hi ha una cosa que sobta quan et trobes amb una persona realment gran, i amb mèrits pròpis reals, és la seva gran humilitat vers el món i les persones que l’envolten. Quasi sempre passa, i s’ha d’aprendre tot lo que es pugui mentre s’hi és a temps.

  2. jordi diu:

    Ei, m’ha fet gràcia endivinar de qui estàs parlant! el DGM oi? No n’escric el nom, perquè tu tampoc ho fas. Un bon home com el seu pare, amb qui el meu va treballar-hi uns anys, quan tot just començava…Doncs res, a seguir amb el llibre!

Els comentaris estan tancats.