elegia (4)

Altre cop el paf, se acabó.

Joder

 

Joder, joder.

 

[@more@]

Fa dos anys, un dinar sorpresa amb multitud de gent que et coneixia, que els havies marcat, que t’estimaven i t’apreciaven, tenia un excessiu regust de comiat. Però eres tossut com una mula, conscient que aquí ja ho havies fet pràcticament tot. Així de serè, clar fins l’últim moment, has resistit fins avui. Fa quinze dies encara preníem te i galetes plegats. Demà era el teu aniversari.

Vas ser part del nucli fundador del cau del poble. Eres un capellà d’aquells d’espardenya, crític, amb molta personalitat, rebel fins al punt que la cúria et va estar a punt d’ensenyar la targeta vermella pel tema de l’Escrivá de Balaguer. Amable, sense esperit evangelitzador ni imposador d’idees, vas plantar la tenda entre molts de nosaltres, deixant petjada en moltes generacions, que et deuen moltes coses. Jo també. Creies en el cau a la teva manera, i vas afrontar el destí amb una serenor admirable, quasi excessiva.

 

Resulta sorprenent el fàcil que és saltar de la joia a la tristor. Ahir celebràvem que els padrins fa mig segle que s’estimen, i hi érem tots: unes fotografies i una mica de música posen la pell de gallina als més insensibles i fan saltar les llàgrimes a qualsevol. Veure el pas dels anys i tot el que s’ha construït gràcies a ells, com a mínim, emociona.

Avui tots estem moixos, però sempre et recordarem, fulard al coll. Quin dilluns.

 

 

i què coi hi vols fer si la mort no és morir-te, sinó que es mori algú estimat.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: elegia (4)

  1. XeXu diu:

    Estàs tenint molta mala sort darrerament, tantes persones estimades que es perden. Em sap greu, espero que et puguis sobreposar aviat.

  2. Era un outsider en totes les de la llei. Amb una ironia i sarcasme a prova de bombes. Una persona senzilla que s’entregava als altres, respectant-ne la forma de pensar sense cap tipus de dogmatisme. El trobarem a faltar en un món on sembla que el seny, ja vingui del món laic o religiós, es caracteritza per la seva abscència.

Els comentaris estan tancats.