1236m

El segon dels 4 cims que coronarem durant aquest any de celebracions del 40è aniversari del cau ha estat Sant Jeroni, diumenge passat.

Dos dies després, encara em fa mal tot el cos.

 

[@more@]Unes 120 persones entre infants, caps, excaps, familiars i amics del cau es van aplegar al cim més alt de Montserrat, pujant-hi pel camí nou de Sant Joan els uns, per les escales dels pobres els altres i, sense calcular prou bé què volien dir les ressenyes amb el qualificatiu "difícil" i amb el precedent que ja s’havia fet quelcom similar, un grup de 7 agosarats vam coronar-lo per la via ferrata més antiga del massís, la Teresina.

El temps no va acompanyar gens, i als de la ferrata ens va costar molt més del previst arribar a dalt. Afortunadament tot va acabar bé, i al final del dia ens vam retrobar, justet per dir-nos adéu siau i fins la propera, que serà al Puigmal.

 

 

 

Això sí, mai estaré prou agraïda al senyor que surt a la foto i al Pol, un dels membres del grup, que em van ajudar moltíssim a pujar la última xemeneia de la via. Ara ja hi ha qui diu que n’hem de fer una altra, però haurà de ser més que assequible, que jo tinc molta confiança per recuperar… 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: 1236m

  1. XeXu diu:

    Per fer aquestes coses cal entrenament. Si hi vas a pèl et serà molt difícil, però un cop t’hagis recuperat del cansament ja tindràs altre cop ganes de trescar, i potser serà abans que no et penses!

  2. what a fantastic website and educative posts

Els comentaris estan tancats.