elegia (5 i 6)

Osti redéu.

 

[@more@]Una associació inexplicable d’idees com les que acostumo a tenir m’ha portat a fer arqueologia del ciberespai buscant restes de la banqueta, quan hauria d’estar buidant la revista Lleida, que ja fa massa dies que dura. Perquè sí. I d’Incerta Glòria, la novel·la més gran, la única que em pot mirar indolent des del prestatge, la que és el títol en clau de la meva tesi, perquè la meva tesi també és una glòria incerta, que algun dia arribarà. Ha d’arribar, però potser no serà gloriós, el gust de la victòria.

I els salts de pàgina en pàgina m’han portat a pensar en ella. I m’he trobat que fa una setmana va dir que prou. Un altre personatge que se (se’ns) m’escola emportant-se moltíssimes coses amb ella.

I la vida, i la mort. Tot passa, de vegades de manera injusta. A ell no el coneixia, però el seu germà anava amb mi al col·legi. I això ja és suficient per doldre’m i pensar que 24 anys són massa pocs, que hi ha bufetades a les que costa molt oferir l’altra galta.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: elegia (5 i 6)

  1. XeXu diu:

    24 anys són molts per algunes coses, però molt pocs per unes altres. Sempre és una llàstima quedar-se a aquesta edat.

  2. i pensar que 24 anys són massa pocs, que hi ha bufetades a les que costa molt oferir l’altra galta.

  3. Your article is really good,give me a new view!

Els comentaris estan tancats.