3bt #5

The cake is a lie. No hi he jugat, però per alguna estranya raó aquesta cançó m’ha calat ben endins. Serà pel there is research to be done, etc?

En fi, darrerament… 

[@more@]- En gwil m’ha corregit un text en anglès. Feia massa temps que no escrivia res seriós en anglès, i la seva revisió m’ha anat de perles. No ho sap, però rebrà com a mínim unes cerveses a canvi.

– Rebo classes particulars d’Illustrator, i la veritat és que és un programa prou entretingut. Sí que ho sap, però no sap exactament què rebrà a canvi (toma ya! Wink)

– Hem gaudit de la visita dels parents de La France. Bones xerrades, bon vi… I tothom ben alegre.

 

 

Però sí, the cake is a lie! 



Comentaris tancats a 3bt #5

3bt #4

Fent camí, fent pudor de net i amb els ulls mig clucs…

[@more@]

– Fer una entrada triomfal en un barracó ple de canalla (i no tan canalla) famolenca i fent escàndol amb els plats i coberts.

– Fer de guia a la nit de por i tenir els grups de canalla amuntegats al meu voltant, tots cagats de por… I fer-se els valents davant la resta del grup.

– Tornar a respirar la vida del cau durant un cap de setmana però amb una intensitat que fins i tot a mi m’ha sorprès. Ves, realment això és una manera de viure, què hi voleu fer.

 

 

Com la terra és incerta, així sóc jo

dubtaré del compromís, i a voltes diré no… 



Comentaris tancats a 3bt #4

3bt #3

Como enanos que se creen gigantes

[@more@]- Veure com hi ha guiris a Lleida: darrerament passo els matins dins un edifici històric que és atractiu turístic i cultural de la ciutat, i hi ha gent que entra a veure el pati interior i a fer fotografies de les galeries i arcades del primer pis. Curiós: anys enrere això era una raresa.

– Nedar el meu quilòmetre habitual a la piscina: més llargs (i més seguits) de crol i menys de braça. Al final ho podré fer tot en crol i pràcticament sense parar.

– Trobar unes imatges i descripcions inèdites d’una obra actualment desapareguda i de la qual ben poc se’n sap!!!

 

 

 

 

(Si Dios ha dimidido allá vooooooy!

[…]

sabes dios por dios es cuatro, sabes dios por dios es cuatro…)



Comentaris tancats a 3bt #3

3bt #2

Tot escoltant Poison… 3 beautiful things

[@more@]- rebre un mixtape de música australiana, gentilesa d’un intercanvi generat entre els fans d’uns còmics sublims.

– acabar de llegir l’Illa del Tresor. La sorra, els doblones de a ocho, la sorra, el rom, i el vocabulari mariner van bé per evadir-se.

– poder actualitzar el bloc des del sofà de casa tot agafant-li una mica de wifi al veí 🙂

1 comentari

3bt #1

Primera entrada oficial en això de les three beautiful things, en referència al dia d’ahir.

[@more@]- Poder nedar el meu quilòmetre habitual a la piscina. Cada dia la cosa va millor.

-Un parell de gintònics de London Gin sota els estels per pair un magnífic sopar de St. Jaume.

– Acariciar un gos fiselíssim mentre dormitava als meus peus.

 

I de banda sonora, I know my love, què coi.

Comentaris tancats a 3bt #1

microblogging

Que les actualitzacions del bloc cada cop són més espaiades és incontestable. M’agradaria revertir-ho, tinc massa apreci al noone com per deixar-lo morir d’inanició.

[@more@]
És per això que he decidit dues coses:
Per una banda, m’he apuntat al carro del microblogging i m’he fet un compte de twitter. Feia temps que hi donava voltes, i crec que a mesura que la gent sàpiga que twittejo, em podran seguir i espiar lliurement.
I per l’altra, també de pensar-hi en força ocasions, he decidit imitar la idea d’en Jordi i augmentar el ritme de publicacions amb la dinàmica de “thee beautiful things”: mencionar tres coses que ens hagin alegrat el dia, que hagin ajudat a que sigui menys dolent o que senzillament, ens hagin resultat agradables.

D’aquesta manera, els posts seran més curts, més ràpids, i potser això desperta una mica (o l’acaba de matar) la curiositat del lector. I què coi, serà com els bons propòsits del cafè de la república o com una mena de microblogging dins el meu propi bloc.

Així doncs, comencem amb tres coses maques del dia d’ahir:
– dinar en bona companyia
– poder buidar tot el cronicón ilerdense en un matí, quan pensava que en necessitaria dos
– trobar el cotxe a l’ombra després d’un dia de calor infernal

 

I una mica de banda sonora, va!

1 comentari

un mes

Fuas, ja fa bembé un mes del meu clam al desert sobre les hores que se suposa que treballo.

I pràcticament ni me n’he adonat.

[@more@]

Va, actualitzem: durant tot aquest temps he:

– Viscut en pròpies carns l’asfíxia d’una deadline terrible, la de l’article, de la primera col·laboració seriosa amb l’equip de recerca, amb tot el que això suposa de correccions, dubtes, mails amunt i mails avall, estisorades més i menys doloroses, nervis i sensació de no-sóc-capaç-de-canviar-res-més-perquè-ja-em-sé-l’article-de-memòria-de-tant-que-me-l’he-mirat.

– Celebrat el solstici d’estiu i saltar-me una altra de les festes familiars intocables refugiant-me a les valls d’Àneu en més que bona companyia, dins d’una caseta de fusta enmig d’un paisatge espectacular. No només hi ha falles per sant Josep a València.

– Vist què és això dels raiers de ben a prop. Sóc fill del Nogueraaaaaa, dins d’un rai nasquííííííí; ma esposa és raieraaaaaaa, raier vull moriiiiiiir!

– Devorat els tres llibres que han catapultat l’Stieg Larsson a l’estrellat. Feia temps que un llibre no m’enganxava tant, però tres?

– Cremat les celles llegint revistes de principi de segle i fent bases de dades amb la bona intenció d’organitzar-me.

– Intentat fer un exercici d’autodisciplina i salut i anar a nedar cada dia.

– Estat acceptada a un congrés (iuhu, a gastos pagats i a l’estranger!)

I també he vist que el temps passa inexorablement: demà marxo a un curs i quan torni de la ràtzia pràcticament ja serem a l’agost, ja m’hauran fet sushi en exclusiva, hauré vist llegir la primera tesi doctoral del nostre departament en molts anys i m’hauré deprimit en veure que han passat quasi tres anys i jo encara estic amb el buidat de premsa.

Oh-mai-got.

 

 

2s comentaris

càlculs

A la universitat ja fa uns anys que es van inventar un document de control del personal acadèmic que intentava plasmar tot el treball que professors, investigadors i altre personal feia en un any. La (brillant) idea que van tenir va ser la de traduir cada feina en una certa quantitat d’hores, apel·lant a una suposada necessitat de posar a cadascú al lloc que li corresponia, evidenciar els apoltronaments acadèmics i enaltir als treballadors i formiguetes diverses. L’arbitrarietat s’olora a la legua, que diuen els castellans.

[@more@]Durant dos anys, a les reunions de departament em preguntaven perquè la meva filera de recompte d’hores de feina feta estava en blanc. Jo m’escudava en problemes informàtics diversos i sobrevivia. Aquest any la curiositat m’ha matat i m’he submergit en infinits menús desplegables i quadrícules misterioses.

Principalment, jo em dedico a la recerca, a l’elaboració de la meva tesi doctoral. L’any passat vaig aprovar el DEA, i no l’he inscrit perquè encara no l’he acabat i la puc inscriure fins un any abans d’acabar-la, o una cosa semblant.

Total, que amb la il·lusió de plasmar que fa temps que no entenc de caps de setmana ni d’horaris, que estaré dos anys sense vacances de veritat (perquè sempre em passa això), que tinc la síndrome de l’impostor a flor de pell, que…

Em trobo amb això:

 

875 hores per any

Un any sense caps de setmana són aproximadament 261 dies (365 – 104 [caps de setmana])

875 hores repartides entre 261 dies teòricament laborables = 3,35 hores al dia.

 

I una merda. Això no té nom.

1 comentari

corrandes

A la salut dels relats conjunts i dels Manel. Espero que us agradin.

[@more@]

 

 Trenta-cinc gots de pastís,
mil croissants cada dia.
Ara el que jo voldria
és tornar un temps a París.

Place du Tètre, olor a vernís,
és Delaunay que pinta.
Ara el que jo voldria
és tornar un temps a París.

Tornaré amb pas indecís
a terra xovinista.
Ara el que jo voldria
és tornar un temps a París.

Evasió i treball precís,
per a ser doctorada…
Ara el que jo voldria
és tornar un temps a París.

 

2s comentaris

5^2

Ja sóc una nena gran!!!

 

[@more@]I que n’hi hagi molts més a celebrar, en vida vostra.

Salut!

 

3s comentaris